Les societats, com a col·lectius, van configurant objectius i anhels que les porten a desenvolupar projectes i fites per a la consecució de les quals s’han estructurat normes i lleis que les ordenin i les vehiculin.

En aquest context el poble català, amb l’anhel de poder expressar de manera clara i democràtica la seva opció sobre la independència del seu país, va assistir de manera massiva al referèndum organitzat pel Govern de Catalunya, format després d’unes eleccions en les quals els partidaris del referèndum va obtenir la majoria en el Parlament de Catalunya.

L’1 d’octubre el poble català va veure com la força policial va actuar de manera clarament violenta sobre el seu dret d’expressió.

Era per a molts impensable que en el nostre entorn geogràfic, Europa, i en l’àmbit de temps, segle XXI, es donaria el cas que les lleis fossin per limitar els anhels, i que les estructures vigents servis- sin per ofegar projectes.

Però encara és més difícil d’entendre -i impossible d’acceptar- que la força policial servís per reprimir, amb violencia, la intenció d’un poble pacífic d’expressar la seva opció a través del vot.

Els fets de l’1 d’octubre quedaran a la memòria col·lectiva com una vergonya per a la democràcia, més enllà de l’opció particular de cadascú. Les urnes, objectes de plàstic xinès, materialitzen tota la dimensió èpica d’aquesta jornada electoral. Vingudes, segons diuen, de la Maternitat d’Elna i vehiculades per milers de braços anònims i invisibles, han estat el Greal per a una bona part de la societat catalana. Buscades i perseguides per les policies del regne d’Espanya, han aparegut miraculosament a les primeres hores del dia en cada poble català. Protegides i defensades per demòcrates a favor -però també en contra- de la independència de Catalunya. Les urnes són el símbol de l’1 d’octubre.

En aquest context social, els artistes com a testimonis de la història de l’home i les seves relacions i element d’anàlisi de la vinculació de l’ésser humà i el seu entorn, posen la seva creativitat com a crit d’alarma sobre el que ha succeït, i fan denúncia del dèficit democràtic per reclamar que els fets de l’1 d’octubre no es repeteixin mai més.

L’exposició URNES mostra el treball d’una cinquantena d’artistes de Catalunya, des del nord al sud, i de França que amb la seva creació volen fer visible aquest crit i el seu compromís amb una societat que afirma pacíficament ,des de fa anys, la seva voluntat de llibertat i que observa astorada la manca de reacció per un fets de gran gravetat.

Cadascun dels artistes disposa d’una de les urnes del referèndum del 1-O i fa la seva creació per tal de realitzar aquesta denúncia. Tots els artistes han mostrat el seu compromís pel dret a la democràcia i pel dret a decidir, i cedeixen el seu treball per a la caixa de solidaritat per ajudar a les famílies dels presos i per a la defensa ciutadana de la democràcia